RECONDUCCIÓ CAL·LIGRÀFICA INFANTIL

La mà ens revela més aspectes de la personalitat que la cara, convertint-se en l’expressió directa de la naturalesa de les persones, sense cap màscara. Escriure a mà segueix sent el mètode d’expressió del llenguatge més utilitzat, és per aquesta raó que la faceta d’aprendre a escriure, es desenvolupa des de molt curta edat. L’escriptura infantil evoluciona a mesura que el menor va creixent, passant per diferents fases. La seva primera manifestació grafoescritural consisteix a fer gargots. Tot i que es tracta de moviments sense intenció figurativa, són el mitjà pel qual el menor expressa els seus sentiments. Posteriorment, utilitza el dibuix com a eina de comunicació, sent una via totalment espontània. L’escriptura és l’última fase d’aquest procés d’aprenentatge, que transcorre en un lapse de temps comprès entre els cinc i els dotze anys; moment en el qual l’infant aconsegueix assolir la maduresa escriptural. Durant l’aprenentatge escolar, l’escriptura va passant per diferents etapes que varien segons l’edat de l’menor.
Entre els cinc i els vuit anys es considera que el nen està en l’Etapa pre-cal.ligràfica; sent aquests els anys de major importància en l’aprenentatge, ja que és on es creen els hàbits escripturals (ja siguin positius o negatius). L’Etapa Cal.ligràfica es produeix entre els nou i els dotze anys. Es considera el període daurat, perquè és quan l’escriptura arriba a adquirir el model après. A partir dels 12 anys, s’inicia l’etapa post-cal·ligràfica, moment en què el menor comença a personalitzar l’escriptura, fent la seva aparició les crisis gràfiques. Mitjançant la grafoanàlisi rebrem una gran quantitat de claus per interpretar el procés d’aprenentatge del menor, a mesura que aquest va desenvolupant l’habilitat escriptural. Així mateix, és un mètode mitjançant el qual som capaços d’aprofundir en la zona més inconscient de l’escriptura del subjecte infantil; el que ens permet mitjançant l’aplicació de les tècniques de Reeducació cal·ligràfica, contribuir a la millora actitudinal i pedagògica de l’infant.

Com es detecta que un menor té problemes amb l’escriptura?

De vegades els signes d’alerta són visibles: es queixa que li fa mal la mà, que està cansat, presenta dolor postural, manifesta que no li agrada escriure, o bé es nega a fer-ho. En altres ocasions es pot advertir que el nen va més endarrerit que la resta dels seus companys, que no pot seguir el ritme de les classes; la qual cosa li genera frustració i risc de fracàs escolar.

Quines dificultats hi ha a l’escriptura?

• Fracàs escolar (detecció primerenca), baix rendiment acadèmic. Està demostrat que, durant el desenvolupament de les fases cal·ligràfiques, aquells nens ben adaptats construeixen la seva escriptura amb un aspecte formal, això es deu a la relació directa que hi ha entre el desenvolupament intel·lectual i l’escriptura.
• Problemes de conducta, problemes a nivell afectiu. Podem estar davant un nen amb immaduresa afectiva, és a dir, el menor té un retard grafomotor en la seva escriptura que no està unit a un retard a nivell d’intel·ligència. Vam detectar problemes de desafecció, dependència cap a la mare, sobreprotecció que genera afectivitat possessiva, problemes d’adaptació, etc.
• Mala lateralització (falsos esquerrans). La lateralitat té relació amb l’asimetria funcional de el cervell humà. Ja sigui de manera explícita o implícita, a l’inici de l’escriptura el nen decideix amb quina mà voleu escriure. En aquest cas hem d’analitzar si hi ha mala lateralització, abans de començar amb la reeducació cal·ligràfica.
• Digrafía. Consisteix en la dificultat de coordinació dels músculs de braç i la mà que impedeix als menors dominar l’útil d’escriptura, formant lletres irregulars, deformes i discordances en molts altres elements de l’escriptura. No hi té a veure cap dèficit neurològic ni intel·lectual.
• Dislèxia. Es poden diferenciar aquells trastorns que van units a un dèficit mental (dislèxia madurativa), en el qual s’uneixen les alteracions específiques amb un retard en la maduració psíquica del menor; dels que es presenten en nens amb nivells intel·lectuals normals (dislèxia evolutiva), en el qual un cop superades les dificultats específiques, el nen pot evolucionar de manera positiva en la seva integració escolar.
• Bullying. Aquest tipus de maltractament es pot detectar mitjançant l’avaluació i l’ús de tècniques grafoanalítiques. Un cop detectada la conducta disruptiva, aquesta es podrá tractar a través de la reeducació cal·ligràfica, tant des del punt de vista de l’subjecte actiu (actor), com de l’subjecte passiu (receptor).

Com pot ajudar el mètode grafològic?

Per mitjà de les estratègies grafoescripturals i una adequada aplicació de les mateixes, aconseguirem de manera gradual, que el menor augmenti la seva autoestima, disminueixin la inhibició o el retraïment, gestioni l’agressivitat, tingui una millor adaptació a l’entorn, augmenti i millori la confiança en si mateix; i en definitiva, que el nen aconsegueixi un major rendiment acadèmic amb la consegüent satisfacció personal que això aporta.

A diferència d’altres metodologies convencionals, la grafologia un mètode tècnic no invasiu en la psique de l’infant, actuant en perfecta sinergia amb altres tipus de pedagogia aplicada.